VICENT MARTÍNEZ: «L’originalitat és pensar en allò que no existeix i que, quan apareix, sents que sempre ha estat allí». 

On ubicaries l’inici del disseny? L’origen del disseny apareix quan la creativitat i el pensament s’utilitzen per a generar els objectes artificials que l’ésser humà necessita per a viure. Potser una altra cosa és parlar de disseny industrial, l’origen del qual es vincula a la fabricació d’objectes utilitzant màquines per a replicar sèries.

I a la Comunitat Valenciana? Daniel Nebot ens mostrava, fa tres anys, en el documental Testimonis gràfics d’un territori, com, des del Neolític (6.000 anys aC), els nostres avantpassats van deixar empremtes de signes i relats de les seues vivències, expressades amb simbologia gràfica. Si ens remuntem a èpoques més pròximes, ens apareix a Xàtiva, en 1150, la primera fàbrica de paper d’Europa, i l’any 1474 es va imprimir el primer llibre literari d’Espanya, Les trobes en lahors de la Verge Maria. La ceràmica de Manises, en el segle XV, així com els tèxtils de seda, eren ja una indústria artística, i en el mateix segle, a València, es van dissenyar els escacs moderns. Després, les nostres referències més pròximes ja són dels anys de la industrialització dels sectors manufacturers dels anys 20 i 30 del segle passat. Després de la Guerra Civil i el seu període d’autarquia, és, al final dels anys 70 i al principi dels 80, quan la mentalitat empresarial es transforma i s’introdueix el disseny com a valor estratègic, com a reacció a la complexitat creixent dels mercats.

Quan i on naix el teu interés pel disseny? En la meua joventut, quan, a l’Escola d’Arts i Oficis, on em formava en dibuix i modelatge, descobrisc el meu interés a deixar de ser pintor de ventalls per a dedicar-me al disseny gràfic.

Com recordes els teus INICIS? Una vegada vaig decidir haver de deixar mon pare i el seu taller, vaig albirar un horitzó que m’interessava i em satisfeia. Quan estava encara a l’escola estudiant Dibuix Publicitari, ja vaig tindre treball a una empresa d’arts gràfiques com a dissenyador, després, amb una beca, me’n vaig anar a Barcelona a l’Escola Massana i, entre altres, vaig tindre com a mestre el grafista Enric Huguet. Van ser moments d’anar omplint la motxilla d’experiències i vivències. Vaig tornar a València, a l’empresa d’arts gràfiques, i poc temps després vaig crear el meu propi estudi i, posteriorment, vaig cofundar l’empresa Pam i mig, de la qual va nàixer Punt Mobles en 1980, la qual vaig dirigir fins al 2010. En 2016 vaig iniciar una altra etapa com a dissenyador independent.

Què és per a tu el llegat cultural? El llegat cultural és l’herència o l’empremta, és l’energia de les històries, del que hem sigut capaços de fer en el nostre moment viscut, i pensem que conéixer-lo podrà facilitar a les noves generacions entendre per què vam fer determinades coses. El llegat cultural pot ajudar altres generacions a construir el seu futur, el seu nou avanç i la seua aportació cultural.

Com definiries l’ORIGINALITAT? L’originalitat és el principi d’una cosa, és l’origen. L’originalitat és pensar en allò que no existeix i que, quan apareix, sents que sempre ha estat allí.

Pot ser l’ORIGINALITAT sinònim de CREATIVITAT? La creativitat no deixa de ser una mutació que trenca amb elements anteriors. Les evolucions propicien nous sorgiments, molts casuals i altres provocats.


Vicent Martínez

Dissenyar és pensar. ¿Creus que ser dissenyador és una manera de veure el món? Crec que és una manera de no ser indiferent al món i al que hi ocorre. Què penses de l’afirmació que diu que “ja està tot fet”? Pense que és una afirmació que indueix a abaixar els braços i, sobretot, la consciència crítica, que és la que espenta la mateixa evolució i la superació de tot el que ja està fet.

De vegades, una “idea original” acaba convertint-se en TENDÈNCIA. Quin valor tenen les TENDÈNCIES en el disseny? M’interessen més que les tendències, com a qüestions estilístiques o de moda, les idees originals o el disseny; el que m’importa és la creativitat projectual. Per a mi, és el que té valor.

Hi ha uns vertaders senyals d’IDENTITAT del disseny valencià? Creus que el disseny pot ajudar a construir la identitat d’un territori? Tinc molts dubtes que hui el disseny valencià tinga una identitat pròpia, grupal i objectual; crec més, com diu Xavi Calvo, en els senyals d’identitat de com dissenyem i de com vivim, i pense que el disseny, juntament amb la voluntat política de les administracions, sí que pot construir, o reconstruir, la identitat d’un territori.

Quina importància té el disseny en la creació de la identitat d’un PAÍS? El disseny té molta importància en la creació de la identitat d’un país: estimula l’autoestima i ajuda a posicionar-nos en l’imaginari internacional de ser una societat amb respostes als desafiaments que estem vivint. El disseny és una peça clau en el conjunt d’actors, com s’està demostrant en la construcció del relat de la capitalitat mundial del disseny 2022. El disseny valora i ajuda a visualitzar la Comunitat Valenciana.

© Vicent Martínez

Quina importància té en el desenvolupament d’una societat? L’ecosistema del disseny valencià es vertebra i se suporta en el coneixement, la creativitat i la innovació, per la qual cosa la importància en el desenvolupament és clau. ¿Què és més important en disseny: el que ens fa iguals o el que ens fa diferents? El més important és que ens pot fer millors des de la igualtat, la inclusió, la participació, el respecte pel medi ambient i la sostenibilitat. ¿Què ens uneix com a dissenyadors o com a públic als primers POBLADORS? Ens uneix comprendre la nostra pròpia debilitat i que només es pot avançar amb la capacitat creativa i la solidaritat.

Quin és el valor de la MEMÒRIA en el disseny? No existeix el que s’ha viscut, sinó el que s’ha recordat, per la qual cosa mantindre la memòria és una manera de poder afrontar el futur. Quins han de ser els punts de referència del disseny? On ubicaries el nord? La nostra història és la d’un poble obert, de sumes de cultures, per la qual cosa els punts de referència en aquest món global són molts, però lligats a millorar la qualitat de vida de la nostra societat. El nostre nord no es pot deslligar del nostre territori, del nostre enclavament al Mediterrani. Quin consell donaries a les noves generacions de dissenyadors? Que s’impliquen i que sempre tinguen passió pel disseny, juntament amb el fet de no perdre mai la curiositat i una mirada àmplia i participativa.