CARMEN SEVILLA: “El cos som nosaltres, nosaltres som cos, el cos deuria de ser la construcció que ens permeti ser i connectar al mateix temps amb l’altre».
PEPA CASADO: «El model familiar s’ està qüestionant cada dia, apareixent idiosincràsies úniques per entendre el nucli de convivència».
ALEJANDRA GANDÍA-BLASCO: «Un entorn dissenyat per al nostre espai corporal potencia el nostre jo, l’expandeix o l’empresona».
ERNESTO CASERO: «Crec que entendre’ns com una cosa separada de la natura és una font de gran part dels nostres problemes».
VICENT MARTÍNEZ: «L’originalitat és pensar en allò que no existeix i que, quan apareix, sents que sempre ha estat allí».
