Què determina que una casa tingui gust de llar? Com influeixen els models de família nous en el disseny d’un habitatge? Quines implicacions té portar el teletreball a casa? On s’ubica el “nou foc” a les llars contemporanis? En aquest capítol els nostres convidats analitzen el concepte de Llar i les necessitats actuals que cal tenir en compte en el disseny d’un habitatge. Parlen sobre la càrrega emocional que tenen els espais i sobre la influència de la llar a la construcció de la identitat.

Amb:
Fran Silvestre. Arquitecte.
Pepa Casado. Investigadora de Tendències Futurea.
Francesc Rifé. Dissenyador i interiorista.

La llar, segons Pepa Casado, és un constructe abstracte que forma part de cadascun de nosaltres, amb elements sensorials com l’olor i la llum que activen espais sensorials a la nostra memòria.

Fran Silvestre opina que les llars actuals encara conserven aspectes dels habitatges ancestrals, com ara l’antropometria i la necessitat d’envoltar-nos de plantes. Reconeix també que les construccions d’alguns animals serveixen com a inspiració per fer arquitectures humanes. Com les catenàries de Gaudí, que són còpies de la natura i s’han utilitzat per generar sistemes estructurals. Seguint aquest paral·lelisme animal, Francesc Rifé considera que la casa és l’espai per refugiar-se de l’estrès diari del nou segle, com faria un animal que es protegeix de l’enemic o de les inclemències del clima. Amb la pandèmia actual -afirma- ens hem adonat del gran valor que té sentir-se bé a casa.

Però la llar també es pot convertir parcialment en un territori hostil, com afirma Pepa Casado. Per exemple, amb el teletreball han entrat a casa nostra els nostres clients, caps, companys… i tots han entrat al nostre refugi gairebé sense tenir invitació. Segons Pepa, hi ha a més altres qüestions que plantegen hostilitat, per exemple, el debat sobre el dret a un habitatge digne.

Abordant l’auge actual del teletreball, Fran Silvestre reconeix que molta gent ja ha experimentat què significa treballar dins de casa, i aquesta situació ha generat un canvi de paradigma: si abans era l’espai el que condicionava les nostres activitats i comportament, ara és el temps… i en treballar a casa hem de ser capaços de regular la nostra manera de ser depenent del moment en què estiguem.

La cuina és -segons Francesc Rifé– el punt d’ubicació del “nou foc” a les llars contemporanes, aquell espai preferent que motiva reunions i convivències, interactuant amb la resta de la casa. La cuina és un dels elements potents que ha permès a Rifé implementar innovacions a la seva professió.

Fran Silvestre juga amb la idea del “nou foc” a la llar, i en algunes de les arquitectures que projecta intenta que les làmines d’aigua estiguin molt properes a l’interior dels habitatges, perquè els reflexos del sol generin una sèrie de càustiques que resulten gairebé hipnòtiques per a l’observador. Per a Silvestre, la idea de luxe s’ha transformat. Antigament la dimensió d’un habitatge, els seus materials i la seva ubicació suposaven un sinònim d’estatus. Ara no hi ha més luxe que viure una vida longeva amb qualitat.

En opinió de Pepa Casado, la casa continua sent un signe claríssim de posició social. Tot i això -reconeix- també estem vivint un procés de democratització de l’interiorisme, que ens permet accedir a serveis d’interioristes online. Una altra de les tendències és l’eliminació de la televisió a les cases, en alguns casos per filosofia de vida i en altres perquè es considera menys necessària que l’ús d’altres pantalles.

Per a Pepa Casado, la llar és important perquè és l’espai on construïm la nostra pròpia història, on es construeix la família i, idealment, l’espai que ens ajuda a construir la nostra pròpia identitat.

Francesc Rifé opina que l’Interiorisme hauria d’arribar a tots els estrats de la societat, i que el bon disseny no hauria d’estar condicionat per l’economia del client sinó per una línia de treball que personalitzi el caràcter de les persones que hi viuen. En paraules de Rifé, la llar és “el lloc on et representes millor a tu mateix”.