Un sinònim de CONFORT és COMODITAT. CÒMODE ve del llatí COMMUDUS, format pel prefix CON- (unió, convergència) i MODUS (mode, mesura). Què és el CONFORT? El confort per a mi és arribar a l’equilibri perfecte. Aquell que, en sumar les forces negatives i positives, ens dona un valor zero. El confort es pot relacionar amb moltes experiències, però si el confort ens ajuda amb un objecte (diguem-ne un sofà) a mantindre el nostre objectiu de descansar, a això se li anomena comoditat. Si aquesta experiència resulta agradable, es reforça la relació entre el subjecte, l’objecte i l’objectiu. Aquesta experiència es pot fer quotidiana i dur-te a un altre tipus d’estat.
COMODITAT ve del llatí COMMODITAS i significa “qualitat de no tindre molèstia ni necessitar esforç”. És paradoxal CONFORTAR (fer més fort) i evitar fer ESFORÇOS. Com es mesura la COMODITAT? Segurament podríem mesurar-la en proporció al resultat actual respecte del passat. Antigament, el farciment de sofà era de crin natural, després d’arpillera, més tard de molls i actualment de goma escuma. La comoditat és directament proporcional a l’avançament de la tècnica. La comoditat es pot mesurar pel temps o el nombre d’usos que fem d’aquest objecte.
Norberto Chaves explica “quina confluència tan interessant hi ha entre l’alçament de barreres arquitectòniques per als discapacitats motors i l’alçament de barreres arquitectòniques per al consum funcional”. I arriba a afirmar que “LA MASSA ÉS UNA DISCAPACITADA”. És la DOMÒTICA el súmmum del CONFORT? Tot depén del zoom amb què es miren les coses, la domòtica és necessària i t’ho fa tot més funcional i còmode. Tal com diu Chaves, cometem molts errors, potser resoldrem el que és xicotet, cosa que ens resulta més còmoda i possiblement espatlem el que és gran, la qual cosa és part de nosaltres, de la nostra història, de la nostra cultura. No sé si ve al cas, però per a mi el disseny és arquitectura a petita escala, en què el zoom s’amplia molt per a resoldre el més mínim detall. Tant de bo l’arquitectura es mesurara amb aquest detall, però ampliat i proporcionat a la seua escala, i analitzar-ne l’impacte en la societat.
Pot, de vegades, el CONFORT (qualitat de no tindre molèstia ni necessitar esforç) arribar a ser excessiu? El confort i la comoditat ben entesos i ben utilitzats són eines que ens permeten progressar i aconseguir o superar els nostres objectius. Un cotxe confortable et permet arribar més lluny en menys temps, les teles tècniques lleugeres, “transpirables” i efectives dels alpinistes els permeten arribar més alt. El confort innecessari a mi em resulta “molt incòmode”.
Pot, de vegades, el CONFORT ser contraproduent en les nostres vides? Si el traslladem a l’anomenada zona de confort, és possible que, si en un moment donat, no sabem eixir d’aquesta gàbia d’or, pot arribar a ser contraproduent.
L’estat del BENESTAR es preocupa pel benestar de tots els seus ciutadans, que no els falte res, que puguen satisfer les seues necessitats bàsiques, i proveir-los en aquest cas del que no puguen aconseguir pels seus propis mitjans, i llavors es fa càrrec dels serveis i els drets d’una gran part de la població considerada humil o empobrida. Els pilars en què està sustentat són el lliurament de subsidis als habitants en situació de vulnerabilitat, com ara ser desocupat i ancians; un sistema universal i gratuït d’atenció sanitària; garantir l’educació a tots; una distribució adequada i conscient de la riquesa, i proveir un habitatge digne. Un tercer sinònim de CONFORT és: LUXE. Pot el CONFORT tornar-nos massa CONFORMISTES? El benestar és el resultat d’anar cobrint les diverses jerarquies de les necessitats humanes. El contrari ens du a la posició filosòfica del cinisme o, el que és el mateix, a considerar que les comoditats humanes no són necessàries i que tots podem viure com Diògenes de Sinope, dins d’una gerra. Es pot viure així? Alguns sí, però la pregunta és: vivint així, pot progressar la humanitat duent més benestar a un nombre més gran de persones?
El model de vida americà “American way of life” va seduir també Europa i la resta del món, i va fomentar en el consum individual de béns (automòbils, telèfons, electrodomèstics), impulsat per la publicitat. És el CONFORT un dret o un luxe? Què es pot fer amb els departaments que són com caixes de mistos, per a fer-los acollidors? El confort pot ser un luxe per a uns i una necessitat per a altres, depén de l’objectiu. És un luxe innecessari l’aire condicionat? Fa anys ho va ser, hui és el normal. Açò ja és dur-ho al límit. El factor humà és fonamental a l’hora de dissenyar qualsevol cosa. Ja sé que resulta frívol per la meua part, però, segons diu Chaves, el disseny, si no té un punt màgic, no satisfà, no arriba, i en aquestes caixes de mistos estic segur que ho necessiten, que s’hauria de revisar aquesta societat per a fer extensible el benestar com un dret de l’ésser humà.
Entre SER i ESTAR. SER atribueix al subjecte una cosa que fa part de la seua essència, una cosa necessària, mentre que ESTAR li atribueix un estat o una existència, però una característica que no li és pròpia, sinó només transitòria… És el BENESTAR sostenible a hores d’ara? No crec. Però hauríem d’intentar-ho perquè ho fora, i que tot el món tinguera dret a un habitatge digne. El benestar ha de ser sostenible a hores d’ara. Precisament per tot el que s’indica anteriorment.
És el CONFORT un concepte transitori? El confort NO és un concepte transitori perquè es tracta de l’experiència de la persona amb relació a l’objecte. (Si es reforça o no). Per tant, més que un concepte, és una realitat.
Vivim envoltats d’objectes, i una llei universal dels objectes és que sempre servisquen per a més d’una finalitat. El debat etern entre la forma i la funció. Són les coses còmodes de hui les incòmodes del demà? El que és còmode hui / el que és incòmode demà depén de l’avançament de la tecnologia. Actualment, es construeixen els edificis amb l’ús de grues, eines, camions, etc. Podem imaginar com d’incòmode (en esforç i temps) seria construir l’edifici (x) amb les rampes i les fustes que van usar en les piràmides de l’antic Egipte?
La filosofia idealista diu que “no hi ha OBJECTE sense SUBJECTE”. Per a què serveixen els objectes “inútils”? Un objecte només és inútil si està fora del seu context.
Hi ha SUBJECTE sense OBJECTES? Hi ha subjecte sense objecte? El subjecte està lligat a l’acció (el verb). Per a dur a terme aquesta acció, usa els objectes a què puga accedir en aquest moment si ajuden a aconseguir el seu (object)iu de la millor manera possible. Des d’aquest punt de vista. Subjecte i objecte sembla que estiguen lligats.
En quina mesura els objectes de què ens envoltem marquen la nostra personalitat?Els objectes, més que marcar, reforcen (confort) la nostra personalitat si ens ajuden a aconseguir les nostres necessitats vitals.
Una frase lligada sempre a CONFORT/COMODITAT és AÇÒ ÉS VIDA. Açò és vida? Doncs, sincerament, és el que ens ha tocat viure; jo no en conec una altra i és la que valore. Jo gaudisc creant dissenys que provoquen situacions agradables i de benestar, per a la qual cosa necessite imaginació i un equilibri de sumatori de forces igual a zero, que, particularment, aconseguisc en la meua zona de confort. He aprés molt en la vida i li dec molt als 125 anys que la meua família fa que està en aquest sector del moble. La vida és bonica, estimat amic, i a mi em brinda poder gaudir del meu treball i m’ofereix el privilegi de desenvolupar-me com a ésser humà.
