Què és el confort? Hi ha una mida ideal de confort? A més tecnologia més confort? Quins aspectes determinen la comoditat en un habitatge? Tenen alguna funció els objectes inútils?

Amb:
José Martínez Medina. Fabricant de mobles, dissenyador i arquitecte tècnic.
Pepe Cosín. Dissenyador i interiorista.
Andrés Alfaro Hofmann. Arquitecte, interiorista i dissenyador de producte.

Hi ha certs espais que per la seva conformació ens transmeten sentiments de joia i lluminositat. Segons Pepe Cosín, la fi primordial del confort és la transmissió de felicitat. Per a Andrés Alfaro, la paraula alemanya Gemütlich expressa perfectament l’ideal i les diferents accepcions del confort. Aquesta paraula que el seu avi, assegut còmodament a la butaca, pronunciava per expressar “Què a gust estic, que bé em sento”. Segons Alfaro, el tema del confort té un punt místic que oscil·la entre allò material i allò diví, entre la materialitat i la intemporalitat.

La comoditat, segons José Martínez, ha millorat amb el pas dels anys i amb els avenços en tècniques i primeres matèries. La comoditat es pot mesurar segons l’ús de l’objecte. Per a Pepe Cosín la comoditat és un terme subjectiu que varia segons cada individu i que està associada a l’ús i la interacció amb els objectes.

Pel que fa a les tecnologies aplicades per augmentar el confort a la llar, Alfaro diu que està molt atent a les novetats, però reconeix que de vegades s’abusa en voler mecanitzar en excés els habitatges. Segons la seva opinió, cal saber fer servir la tecnologia i aquesta resulta més potent quan queda oculta. La cerca excessiva de confort pot acabar amb ell. En paraules de Pepe Cosín, el confort es pot assolir amb molt pocs recursos: proporció, il·luminació, materials, textures… i no necessàriament amb tecnologia. Només cal acudir als grans mestres arquitectes com Barragán, Sert o Siza per entendre que una casa pot ser bàsica i molt confortable.

Poder viure en un espai creat per un mateix és, segons Andrés Alfaro, una manera ideal per generar confort a un habitatge. Ideant espais tersos, sense accidents i en equilibri amb el mobiliari. Per això li agrada implicar el client i fer que es vegi reflectit i se senti protagonista. Sens dubte, la vivenda és un reflex del seu habitants.

D’acord amb José Martínez, el confort està relacionat amb l’evolució, amb prosperar, investigar i sortir de l’entorn on estem immersos. Mai no hauria de ser un concepte conformista ni confondre’s amb el luxe. No sortir, en un moment donat, de la nostra gàbia d’or pot ser contraproduent i impedir el descobriment de noves tècniques. Martínez considera que totes les jerarquies i els sectors haurien de tenir accés a una vida confortable.

Per a Alfaro el confort és un dret i pot arribar a ser un luxe. Però la seva idea de luxe és la disposició despai i no tant la materialitat. A més a més, el luxe no és necessàriament confortable. En sintonia, Cosín opina que el confort i el luxe són conceptes diferents. Es pot aconseguir confort amb res de luxe. S’hi pot habitar un espai petit però confortable.

Andrés Alfaro reconeix que estem envoltats d’objectes inútils i que la indústria mobiliària juga amb aquestes tendències molt sovint. Quan un mercat és massa anodí i repetitiu, sorgeixen objectes de col·lecció desproveïts de funcionalitat, i com a exemple posa els mobles-escultura que al seu moment va crear el grup Memphis.

Per a Cosín l’objecte és un element intrínsec a la humanitat que respon a la necessitat d’omplir un cert buit. És una manera de reivindicar que estem vius. En aquest sentit, els objectes inútils serveixen per a tot i per a res. José Martínez reconeix que a casa li agrada estar envoltat d’objectes que no tenen cap altra funció que la de satisfer el confort visual. Li agrada estar acompanyat d’objectes, li porten records.