A quin món vivim? Quina és la responsabilitat del Disseny en la preservació del medi ambient? La societat corromp l’home? Què podem aprendre de la natura? En aquest capítol, analitzem l’estat actual del planeta com a ecosistema viu i els canvis estructurals que haurien d’assumir els dissenyadors a favor d’una economia circular i sostenible.

Amb:

Maria Navarro. Gerent ADCV.
Àlex Penadès. Jeanologia.
Ernesto Casero. Artista visual.
Mireia Juan. Makea tu vida.
Andrea Cañada. Dept. Exportació Viccarbe.

Per a Mireia Juan, el paper del Disseny en la cura del medi ambient és fonamental: “Vivim en un punt d’inflexió -gairebé sense tornada- immerses en una crisi econòmica, social i mediambiental sense precedents, causada per l’explotació de recursos humans, producció incontrolada de béns de consum i el repartiment desigual de la riquesa. La pràctica del disseny no és aliena a aquesta situació: la major part de productes formen part d‟aquest model desmesurat que no té en compte els impactes socials i mediambientals que suposen”.

Ernesto Casero ens recorda que les espècies naturals tendeixen a extingir-se i que l’ésser humà és ingènuament optimista en veure el planeta Terra com una mare que ens cuida. La Terra –adverteix– pot ser protectora com Gaia però també destructora com la deessa Kali. Ernesto no concep les societats com a invents exclusius de l’humà ni com a ens separats del planeta que habiten. La nostra relació amb el planeta és la de reciprocitat. A la mateixa línia, Mireia Juan reconeix que formem part d’un ecosistema molt més ampli que el nostre entorn urbà immediat.

Al·ludint als reptes que els dissenyadors han d’afrontar, María Navarro ens parla d’un canvi de sistema que comporta nous paràmetres a l’educació, una redefinició del sistema productiu, noves formes de relació entre empreses i usuaris, entre la política pública i la ciutadania, nous models de viure el lleure… En una economia sostenible i circular –afegeix– no es tracta només de reciclar, sinó d’apostar per un futur participatiu on les persones deixem de ser simples receptors i tinguem un paper actiu per proposar alternatives. El disseny, segons Navarro, no hauria de solucionar només els problemes presents. El disseny preventiu proposa nous escenaris que irremeiablement hauran de ser sostenibles.

Alex Penadés assenyala que al nostre món ho estem dissenyant contínuament, i que sempre serà beneficiós qualsevol procés que impliqui no espoliar el nostre entorn sinó reutilitzar allò que ja hem fet servir. A més de la selecció de materials i l’aplicació de recursos de manera eficient, Penadés recomana fomentar els cercles d’intercanvi de béns en comptes d’apilar-los; valors que ell mateix està inculcant els fills.

Andrea Cañada opina que vivim en un món més conscient, menys egoista i amb més ganes de canviar. Però admet que hi ha moltíssima més “infoxicació” i brainwashing. Cañada considera que la sostenibilitat i la protecció a la natura són intrínsecs al disseny i formen part de la cultura de Viccarbe. És el nostre deure -diu- apostar per un futur sa per als objectes, la natura i les persones.

Com a exemple d’un vessant interessant del disseny, María Navarro esmenta la “biomímesi”, que cerca trobar solucions a problemes humans emulant models que hi ha en éssers vius com plantes i animals. En paraules de la biòloga Janine Benyus: “estem envoltats de genis a la natura i només cal estar atents als consells de disseny que ens donen”.

Mireia Juan refereix com és de nociu el sistema actual, ocupat només en el benefici econòmic basat en el creixement i desenvolupament exponencial, sense tenir en compte el consum de recursos naturals, els límits planetaris ni (de vegades) els drets socials. Per això -diu- no es tracta només dels avantatges que suposa una economia circular, sinó de la urgència de canviar el model de creixement infinit per un marc de treball que tingui com a límits la sostenibilitat mediambiental i la justícia social. La sostenibilitat -reconeix Mireia- forma part de l’ADN de Makea i de la seva manera de treballar des del codisseny, la col·laboració, la reutilització de materials, el compartir coneixement i permetre la replicabilitat.